Segons el meu parer hi ha tres tipus de vegetarians:
1. Individus que no mengen carn per convicció.
2. Individus que no mengen carn per que fa guay i creuen que aixi follaran més.
3. Fills de puta de merda que no menjen carn, i no volen que tu en menjis.
Dels tipus 1 i 2 no en parlaré perque me la pela el que menji o deixi de menjar cadascú. A més, prou pena tenen de no gaudir de les mels d'un bon pernil curat, o una deliciosa butifarra negra.
Aixi doncs parlarem del tipus 3.
Mascles: Individu d'estetica hippi que ronda els 50 kg. de pes. Defensor a ultrança dels drets animals, vinculat als moviments socials, brut, deixat i prepotent. Té la ferma convicció de que els que menjem carn estem un pas per sota seu evolutivament, i que cometem un greu error. El cap de setmana consumeix grans quantitats de cocaina lliure de greixos animals, i intentará per tots els mitjans convencer a qualsevol de que si no menja carn es trobara millor.
Femelles: Idem, peró amb l'agreujant de que si en veus un exemplar sense roba la podríes confondre amb el yeti, ja que desconeixen el terme depilació. A les nits de lluna plena ballen en pilota picada al bosc i s'abraçen als arbres amb la convicció de que aquests els transmeten la seva energia.
Pero el que fa més rabia es quan et toca asistir a cualsevol tipus d'acte que impliqui un apat, en el qual hi ha relacionada aquesta gent. La carn brilla per la seva ausencia. Com que ells no en menjen, els demés tampoc. En substitució et posen aquella puta porquería insipida de tofu, o aquella altra merda, "saitán" o com collons es digui. S'ho podríen fotre tot plegat al cul, i em resultaría més gratificant que no pas habent-m'ho de menjar.
Doncs bé, jo des d'aqui llançó una proposta. Si coneixeu algun vegetaria convideulo a dinar. I un cop sigui assegut a taula li poseu un plat de deliciosa merda calenta, recent sortida del vostre magnanim cul, alegant que sou coprofags, i no menjeu res que no sigui merda. A veure quina cara s'els hi queda.
Diumenge a la tarda. Estic tafanejant per l'odisfera a la taula del menjador, i la tele está engegada. La Sra. de Gargall está fent zapping i deixa la primera. I de cop un ardor incontrolable, em puja estomac amunt. Una rábia durant llarg temps continguda, gairebé oblidada em cou les entranyes. Els SÚBNORMALS de "reporters" del programa Espanya directo. Concretament aquests dos engendres que podem veure a la foto. No he vist dos imbécils tant irritants en molt de temps...
